En primer lloc, cal dir que el primer element d'interactivitat en un mitjà de comunicació va ser el Teletext. A dia d'avui el veiem com una eina bastant anticuada, en part d'un altre segle, però és una eina força útil avui en dia i molt utilitzada en anys on Internet no era un mot que existís. El teletext interantuava amb el usuari ja que podia triar quina informació volia observar, desde noticies, a resultats de fútbol, fins a sortejos de la primitiva...
En segon lloc i com a evolució d'aquesta interactivitat a la televisió, cal mencionar els SMS que s'enviaven a certs programes de televisió amb una certa opinió. Aquests no modificaven el contingut del programa ni l'evolució però era una manera de que el usuari mostrés la seva opinió.
Seguidament, i sobretot en programes de caracter reallity show, el espectador i usuari tenia un paper fundamental i interactiu, ja que ell decidia mitjançant les votacións el transcurs del programa, ja que podia determinar per exemple qui era l'expulsat (el primer programa que va realitzar aquesta eina de interactivitat va ser el conegut Gran Hermano).
Finalment, i es on volia arrivar, hem arrivat a un esglaó superior. Ara és el usuari qui moltes vegades determina la programació. Ja sigui via mail enviant quins continguts desitjaria veure o per exemple a qui harien d'entrevistar. O ja sigui mitjançat la televisió a la xarxa. Es a dir plataformes que cada canal té (ex. 3alacarta), on el usuari decideix qué veu i quan o veu.
Marc Vila Vives
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada