Podríem definir la interactivitat, des d’un concepte general, com la relació que una persona té amb el seu entorn. Amb aquest concepte, àmpliament utilitzat en les ciències de la comunicació, la informàtica, el disseny multimèdia y el disseny industrial, ens referim a la relació que una persona té amb altres persones, ja sigui una sola persona o un grup, i també es refereix a la relació que una persona pot tenir amb el medi o amb tot allò que l’envolta.
Avui en dia, el concepte d’interactivitat està molt present gràcies al gran desenvolupament de les noves tecnologies. Ens trobem davant d’un món extremadament globalitzat i on hi ha un intercanvi d’informació constant que permet comunicar-nos. D’aquesta manera, els mitjans de comunicació digitals s’han convertit en una eina molt important pel que fa la interactivitat, que facilita el tràfic d’informació i de comunicació entre emissor i receptor, i que produeix respostes entre ambdós elements de la comunicació. D’aquesta manera, podríem definir com a interactivitat, com bé va senyalar Neuman, “la qualitat de la comunicació caracteritzada per un increment del control que emissor i receptor exerceixen sobre el procés comunicatiu.
Actualment, el receptor pot interactuar a través d’eines de mitjans de comunicació que s’han potenciat molt durant els últims anys i han revolucionat les formes de comunicació tradicionals, com és el cas de blocs, fòrums, xats i xarxes socials per arribar a intercanviar la informació. Malgrat això, podem constatar que en l’era d’Internet, la pròpia xarxa ofereix un suport tècnic molt extens i contrastat, que, a més, s’erigeix en el model d’interactivitat i en nous usos de la informació audiovisual, com és el cas de la televisió digital. És en aquesta fase de desenvolupament de la televisió digital quan la tecnologia digital possibilita diferents formes d’interactivitat plena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada