La informàtica, en els seus inicis, contava amb maquinari complexa amb possibilitats d’ús per experts. Amb la seva evolució, ha esdevingut necessari crear en el nou món digital nous sistemes menys complexes. Amb facilitats en l’utilització per obrir-se a les societats contemporànies. En aquesta etapa sorgeix l’ HumanComputer Interaction entesa com una disciplina que estudia la forma en que les persones interactuen amb els ordinadors. La qual permetrà obrir al món, l’usabilitat cap als ordinadors. (Mari Carmen Marcos, Javier Cañada 2005)
Entrant en el concepte en qüestió, la usabilitat és la capacitat amb la que un producte pot utilitzar-se cap a determinats usuaris, per tal d’aconseguir uns certs objectius, tenint en compte el context d’ús. Es troba determinada per tres atributs: l’efectivitat, l’eficiència i la satisfacció (ISO 9241, part 11). Per entendre la usabilitat caldrà tenir en compte una sèrie de factors, com és el cas de les persones com a factors cognitius, les màquines des de l’àmbit tecnològic, els elements d’interacció, i el disseny definit cap al usuari. Actualment JakobNielsen i Steve Krug són dos dels experts més destacats en aquesta branca.
Per tal de poder fer una avaluació efectiva de l’usabilitat d’un producte o sistema -tot i denotar mancances en l’establiment d’unes claus prefixades per saber si un sistema és usable- cal tenir clar: A QUI ES DIRIGEIX? EN QUINES CIRCUMSTÀNCIES ES FA? Un cop fixats aquests paràmetres ja es podrà donar lloc a una avaluació experta o bé a proves amb usuaris.
Cal tenir en compte que els usuaris no sempre són experts en l’ús del producte, així com tampoc en el funcionament. És a dir, esdevé necessari crear productes comunicatius fàcils en l’entesa i l’ús. Per tant, la usabilidad és la disciplina que facilita l’accés dels usuaris als continguts de un site, sorgida arran de la nova comunicació digital.
-Judith Toronjo-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada