Mètodes d'Usabilitat

Existeixen diferents eines d’Usabilitat i Disseny centrades en l’Usuari. En aquestes eines s’estableixen quatre tipus de categories les quals comprenen diferents mètodes: Indagació, Inspecció, Test i Tècniques relacionades. 

-Mètodes d’indagació. Una primera categoria per a la classificació dels mètodes clàssics d’Usabilitat és la d'indagació. La identificació de requeriments, tant els de l'usuari com els de el nostre producte, són indispensables en una etapa primerenca d'un procés de desenvolupament que culminarà en la satisfacció d'una necessitat de l'usuari, qui amb eficiència i efectivitat haurà de realitzar les funcions que aquest producte li ofereix. Per tant, inicialment, cal descobrir i aprendre, cal generar idees de disseny, i va a resultar d'especial interès que les metodologies a aplicar en una primera fase proporcionin informació sobre la Usabilitat d'un producte que encara no s'ha començat a fabricar. A dins trobem l’aproximació contextual, l’aproximació per grups, l’aproximació individual, la participació remota, la generació d’idees i els mètodes d’observació experta.

-Prototipat i categorització. L'aplicació de la tècnica de prototipus és fonamental en el desenvolupament i l’implementació dels mètodes per a la inspecció i test d'un producte, atès que, habitualment, no serà el producte final el que se sotmeti als diversos experiments, sinó un prototip del mateix amb unes determinades característiques, en virtut de les quals s'enfocaran els mètodes en una adreça concreta. En definitiva, es tracta d'una qüestió indispensable, present fins i tot en certs mètodes contextuals posat que la versió prèvia d'un producte pot constituir una forma de prototip per a la nova generació. D'altra banda, els mètodes de categorització que se citen, i després la seva connexió amb l'ampli i complex món de la qualitat, tan sols recorden la necessitat d'una planificació meticulosa que ens ha obligat a parlar moltes vegades d'etapes de pre-disseny: Prototipus, segons la funcionalitat reproduïda, segons la fidelitat de la reproducció d’interfase, altres tècniques de prototipus, prototipus ràpid, prototipus per vídeo i mètodes de categorització.

-Mètodes d’inspecció. Inspeccions: Formals d’Usabilitat. Els inspectors recorren meticulosament a les tasques amb els propòsits i objectius dels usuaris en ment, de forma similar als passejos cognitius , si ben l'èmfasi radica menys en la teoria cognitiva i més en la troballa d'errors. Avaluació heurística: L'Avaluació Heurística és una variant de la Inspecció de  la Usabilitat on els especialistes jutgen si cada element de la interfície d'usuari segueix els principis d’Usabilitat establerts. Passejos cognitius: deriven de les anàlisis cognitives i reben aquest nom perquè l'especialista que realitza la sessió recorre un escenari de tasques determinat com hauria de fer-ho un usuari tipus. Llistat de comprovació: Les tècniques més característiques són les guies de Comprovació que ajuden a assegurar que els principis d’Usabilitat siguin considerats en un disseny. I altres perspectives: Una perspectiva més participativa es planteja amb l'Avaluació Cooperativa, sent la participació de l'usuari més manifesta, ja sigui com a usuari expert, usuari convencional o usuari LCU (Least Competent User o Usuari menys Competent). 

-Mètodes de test: Protocols d’expressió de l’usuari, realització de mesures i variants del test d’Usabilitat clàssic. Es pot aconseguir una aproximació apropiada a les necessitats de l'usuari, es poden contemplar l'existència de múltiples contextos de treball, es pot, també, fer de l'usuari parteix del procés de disseny en una fase d'avaluació o inspecció, però existeix algun mètode per detectar l'origen dels problemes d’Usabilitat?
El test d’Usabilitat desenvolupa experiments per obtenir informació específica sobre un disseny.