Amb el canvi esdevingut a partir de la dècada dels anys 90 del segle XX, Internet va marcar un abans i un després en la comunicació, en general, i en la vida del periodista.
Algunes persones defineixen com Internet com un mitjà de comunicació, altres, el defineixen com un suport on hi tenen cabuda una gran quanititat de mitjans de comunicació, entre els que es poden destacar els blogs i la premsa digital.
Internet, té la virtut de crear una sensació de llibertat d'expressió sense precedents en la història de la comunicació. Internet, a diferència dels mitjans de comunicació que anomenem tradicionals (diaris, ràdio i televisió), en els que s'obrien espais de participació a la seva audiència; a Internet, tenen la possibilitat de rebre respostres, reaccions, anàlisis, opinions, etc (interacció), tot això d'una manera quasi instantània en els diferents canals possibles: foros i altres sistemes en els que l'usuari pot manipular la informació de manera quasi lliure.
Una de les característiques d'Internet, a més a més de la possibilitat d'interacció, és la immediatesa: el poder donar notícies en el precís moment en el que passen i comunicar-se amb un altre part del món en un temps reduït en el mateix instant, són accions que fa anys enrere eren totalment impensables.
El periodisme digital ha començat a guanyar-se un espai dins el ciberespai creat per Internet. Però aquest fenòmen s'ha donat paulatinament dutant al llarg dels anys i ha perjudicat als mitjans de comunicació tradicionals dels que parlàvem anteriorment.
La nova concepció de periodisme està “ajudant” a desaparèixer el concepte de periodisme tradicional per donar cabuda a un periodisme més actual: el periodisme digital.
La nova concepció de periodisme està “ajudant” a desaparèixer el concepte de periodisme tradicional per donar cabuda a un periodisme més actual: el periodisme digital.
Anys enrere, cada matí anàvem a comprar el diari al quiosc més proper; actualment, només hem d'obrir l'ordinador o el mòbil per tenir a l'abast tot un ventall de diaris digitals disponibles. Aquests, tenen l'avantatge que són “gratuïts” per accedir a l'espai web no hem de pagar (només hem de pagar la quota d'Internet); a més de poder tenir a l'abast notícies en una immediatesa que no es donava amb el diari de format paper. Les notícies en un diari en format paper es donen d'un dia per l'altre, hem d'esperar al dia següent per veure les notícies del dia anterior (ja que aquestes s'han de redactar, publicar i passar per la impremta); per poder donar a conèixer una notícia d'última hora, el diari hauria de publicar una edició extra, per tal de no esperar al dia següent per publicar-la (només es dóna en casos d'exrema actualitat i importància). Per contra, en el format digital, la informació es pot actualizar a qualsevol hora i des de qualsevol lloc (sempre que el periodista tingui ordinador o mòbil i connexió a Internet); això ha facilitat la vida dels periosdistes ja que alguns poden treballar des de casa.
El creixement dels diaris digital ha sigut molt notori a Europa i Amèrica. Cal dir, que gairebé tots els diaris existents tenen edicions digitals. A més, molts dels periodistes o col·laboradors d'aquests, tenen la rutina de publicar en pàgines web, ja siguin pròpies o no, i en blogs; ideant una nova manera de fer periodisme.
Així doncs, el periodista digital ha creat una nova manera de fer periodisme amb unes característiques pròpies que el consoliden per la bona manera de rebre i donar informació
Així doncs, el periodista digital ha creat una nova manera de fer periodisme amb unes característiques pròpies que el consoliden per la bona manera de rebre i donar informació
Imma Rodríguez Rios
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada