Amb la constant evolució de les tecnologies i les noves relacions socials i professionals que d'aquestes s'han desprès podem trobar conceptes relativament desconeguts per nosaltres. Tot i la vaga idea que en puguem tenir, el mot “interactivitat” encara és en part un indefinit. La definició que aporta Bedoya a partir de la seva recerca toca punts essencials per entendre-la: Interactivitat és la capacitat del receptor per controlar un missatge no-lineal fins el grau establert per l'emissor, dins dels límits del mitjà de comunicació asincrònic.
Aquí ja s'estableixen els principis bàsics que té tot mitjà interactiu: el poder del “receptor”, l'estructura del missatge i les capacitats del mitjà.
En primera instància, el que recordem com a “receptor”, un dels quatre pilars de tot procés comunicatiu (juntament amb l'emissor, el missatge i el medi) ha canviat les seves característiques. Si bé encara rep informació per part d'un emissor, la manera de rebre'l i de respondre és totalment diferent. Com bé teoritza Roc Parés, s'està creant la figura de “prosumidor”, un consumidor que a la vegada pot ser productor de contingut com a resposta o feedback al missatge original. Així, cada cop més ens trobem amb un receptor-usuari més i més actiu (clars exemples d'això són el feedback en el periodisme, els blogs, les xarxes socials...).
De la mateixa manera, el missatge ha hagut de canviar part de la seva essència per poder aportar al receptor aquesta dosi d'intervenció i participació. Per tant, el missatge no només ha de ser bidireccional sinó que ha d'aportar nombroses opcions i possibilitats per tal que el receptor pugui experimentar aquesta hipertextualitat i també la seva capacitat de control.
Finalment, cal comentar que la idea d'un mitjà interactiu no és pionera de l'era tecnològica. Molts teòrics comenten la interactivitat que podien aportar obres d'art o literatura d'anys enrere. Amb això entrem en les possibilitats que tenen els mitjans per proporcionar un nivell d'interactivitat o un altre. Aquest grau d'interactivitat dependrà principalment dels objectius i voluntat que tingui el mitjà. Per tant, s'ha de tenir molt clar que no tota la comunicació que trobem a Internet és necessàriament interactiva, només aquella que vulgui ser-ho.
Arantxa Espelta Luque
Aquí ja s'estableixen els principis bàsics que té tot mitjà interactiu: el poder del “receptor”, l'estructura del missatge i les capacitats del mitjà.
En primera instància, el que recordem com a “receptor”, un dels quatre pilars de tot procés comunicatiu (juntament amb l'emissor, el missatge i el medi) ha canviat les seves característiques. Si bé encara rep informació per part d'un emissor, la manera de rebre'l i de respondre és totalment diferent. Com bé teoritza Roc Parés, s'està creant la figura de “prosumidor”, un consumidor que a la vegada pot ser productor de contingut com a resposta o feedback al missatge original. Així, cada cop més ens trobem amb un receptor-usuari més i més actiu (clars exemples d'això són el feedback en el periodisme, els blogs, les xarxes socials...).
De la mateixa manera, el missatge ha hagut de canviar part de la seva essència per poder aportar al receptor aquesta dosi d'intervenció i participació. Per tant, el missatge no només ha de ser bidireccional sinó que ha d'aportar nombroses opcions i possibilitats per tal que el receptor pugui experimentar aquesta hipertextualitat i també la seva capacitat de control.
Finalment, cal comentar que la idea d'un mitjà interactiu no és pionera de l'era tecnològica. Molts teòrics comenten la interactivitat que podien aportar obres d'art o literatura d'anys enrere. Amb això entrem en les possibilitats que tenen els mitjans per proporcionar un nivell d'interactivitat o un altre. Aquest grau d'interactivitat dependrà principalment dels objectius i voluntat que tingui el mitjà. Per tant, s'ha de tenir molt clar que no tota la comunicació que trobem a Internet és necessàriament interactiva, només aquella que vulgui ser-ho.
Arantxa Espelta Luque
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada