A banda de les classificacions realitzades sobre el concepte interactivitat, considero apropiat començar a definir la interactivitat positiva, per tal de diferenciar-la de la negativa, i així completar la definició que tots els companys i totes les companyes ja han aportat al blog.
La interactivitat, per sí sola, és una gran eina de comunicació capaç d'aportar nous coneixements o ampliar-los, doncs permet el diàleg entre gran quantitat de persones que ens poden explicar les seves experiències. També, però, té el revers negatiu de comunicar mentides, manipulacions o faltes de respecte entre tantes persones. Com a eina, doncs, la interactivitat és útil, però caldrà saber utilitzar-la per treure'n el rendiment adequat.
És habitual confondre una bona interactivitat amb la que hagi generat una major participació, sigui a nivell de lectures com de comentaris i debat. En aquest sentit, els textos de Markus Steen són molt clars. Tant a "Diez pistas para ser un periodista on-line", com a "Cómo escribir tuiteos y no quedarse sin respuesta", la missió principal de la interactivitat es considera la d'obtenir major participació. Steen i els diferents experts citats parlen de millorar la interactivitat tenint a l'horitzó aquest interès de generar més quantitat de interactivitat, per extranya que sigui aquesta idea expressada des de la neutralitat. Ens marquen la pauta dels nostres treballs sacrificant sobretot els continguts, però també anant més enllà, establint fins i tot horaris d'atenció, generant hàbits de dependència i un seguit d'expectatives que fàcilment es tornen en contra dels qui utilitzen la interactivitat.
Aquesta situació ens porta a la interactivitat per la interactivitat, quelcom que desgastarà l'eina i a les dues parts que la utilitzen. La interactivitat per sí sola és un valor que, mai millor dit, necessita interactuar amb d'altres valors -especialment els continguts- per aconseguir que sigui bona i, sobretot, sana.
Christian Gómez Carlos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada