Una de les característiques principals de la interactivitat, és la capacitat d’incorporar estratègies interactives que permetin la comunicació entre usuaris i el programa i a la vegada que el temps de resposta de la màquina respecte de les accions realitzades per l’usuari sigui reduït.
Al ser un terme recent, existeixen diferents definicions, n’hi han de més tècniques i precises i d’altres més supèrflues, però, bàsicament, la interactivitat es pot definir com:
"terme que descriu la relació de comunicació entre un usuari/actor i un sistema (informàtic, vídeo o altre). El nivell d'interactivitat mesura la possibilitat i la llibertat de l'usuari dins del sistema així com la capacitat de «resposta» d'aquest sistema vers l'usuari, en qualitat i en quantitat. Aquesta relació es pot posar en paral.lel amb l'esquema de la comunicació: emissor, receptor, resposta (en «feedback»)."
Danvers, 1994
Cada vegada hi ha més interactivitat, és a dir, l’usuari te més capacitat d’intervenir i de modificar la informació audiovisual. Així doncs, en els últims anys, els usuaris ja no som només espectadors, sinó que passem a ser protagonistes.
Fa uns anys, només coneixíem la emissió unidireccional, és a dir, abans, només disposàvem de mitjans de comunicació com la ràdio i la televisió. Aquests mitjans ens oferien informació i nosaltres com a usuaris érem els receptors de la informació. Només podíem triar entre tenir encès o apagat l’aparell o com a molt, podíem canviar d’emissora o canal, però la informació no era de caire multidireccional.
En canvi, avui dia, amb la existència d’internet, les persones podem decidir sobre què, com, quant i quan i on (amb internet als dispositius mòbils, podem obtenir la informació les 24 hores del dia i a temps pràcticament real) volem estar informats.
Com han comentat les meves companyes, actualment els nivells més alts d’interactivitat es donen sobretot en els blogs i xarxes socials.
Silvia Valdivia Miravitlles
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada