L'equilibri per a l'objectiu

A l'hora de dissenyar una plana web, i tal com ja han expressat altres companys i companyes, les pautes internacionalment reconegudes són l'efectivitat, l'eficiència i la satisfacció. Si bé, dins d'aquestes premisses cal buscar els mitjans per a assolir-les.

Doncs, a l'abordar la creació del suport, el dissenyador ha de tenir clar quins són els objectius que vol realitzar mitjançant el seu projecte, i també tenir en compte quins seran els dels usuaris que visitaran el seu espai. Per això li cal concretar el ventall, més reduït o extens, de públic potencial, esbrinar les seves preferències i interessos, i empatitzar-hi tant com pugui. Així, en el mar comunicatiu que és la Xarxa, en que el problema és l'excés d'informació, hem de tenir present quina és la utilitat de la nostra plana: informar-se, opinar, debatre, entretenir... i tot i que és possible barrejar aquests conceptes, cal evidenciar què i com s'està dient en tot moment per no confondre i perdre fiabilitat. Perquè de l'efectivitat d'arribar on volem sense malbaratar recursos, eficientment, en resultarà la satisfacció de l'usuari.

Però, com s'aconsegueix i què hem de valorar? Crec que aquí el concepte imprescindible és l'equilibri entre els diferents ingredients, que depenent de qui sigui el consumidor en preferirà proporcions dispars:

• Doncs una pàgina atractiva que aprofiti les característiques Flash, per exemple, es valorarà més o menys, sempre que no sigui en detriment de la facilitat d'ús i accés al contingut.

• No s'ha de renunciar a la multiplicitat audiovisual que permet la digitalització, però tampoc abusar-ne gratuïtament.

• La supervivència econòmica d'un mitjà és quelcom de bàsic per a la seva existència, però també cal cercar que la publicitat no faci nosa, sinó que aquesta també aporti utilitat a l'usuari.

• L'estructura de la pàgina ha de ser com el seu esquelet: podem aprimar-la, engreixar-la, decorar-la, però si no hi ha quelcom que la sosté (el menú, el títol, els enllaços...) es provocarà la incoherència, i per extensió la inutilitat.

En definitiva, ens cal dotar de personalitat al mitjà per tal diferenciar-lo, identificar-lo i fer-lo atractiu. I, tenint en compte el món on ens movem, la societat de consum, què millor que emprar les seves tècniques: fent de la nostra web una marca reconeixible, aportant-li valors intangibles amb els que l'usuari s'identifiqui, i creant-li la necessitat de tornar a visitar-la perquè li hem ofert quelcom de diferent o, si més no, explicat d'una altra manera. Tot això tenint consciència que la web és el mitjà del que volem expressar, no un objectiu en sí mateixa.