En diversos articles se'ns parla del plantejament en la creació d'una web informativa, i del format més adequat per poder tenir cert èxit i ressò. Així, ens cal tenir en compte quina és la nostra audiència potencial i a qui ens dirigim, per tal de satisfer-ne els interessos i inquietuds. Doncs la temàtica i el llenguatge ens poden obrir i tancar les portes a un públic més especialitzat o generalista. Però, hauríem d'observar un altre paràmetre, també, dins els diversos espais ideològics, professionals, científics... i aquest és la capacitat d'ús i els costums dels diferents estrats d'edat.
D'ençà de la creació del primer ordinador personal (1975) i la invenció de la primera xarxa amb finalitats militars que originà l'actual Internet (Arpanet -1978), la digitalització ha fet que diverses generacions hagin topat amb innovacions des de múltiples perspectives. I és que, no es pot comparar la facilitat d'ús del que, vulgarment, s'ha anomenat noves tecnologies de qui ha nascut en la seva existència, respecte de qui les ha descobert en edat avançada, quan certes lògiques que per hom són inherents esdevenen molt més difícils d'interioritzar. Per entendre, doncs, a qui ens dirigim també hem de tenir en compte les seves habilitats i concepcions educatives en la navegació, perquè no es produeixi un naufragi que frustri l'avidesa d'informació.
La versatilitat que permet la Xarxa no ens ha de fer oblidar l'èxit del mitjà informatiu per excel·lència, la premsa “escrita tradicional” (quan en temps pretèrits no calia aquesta puntualització). Avui en dia perviu, potser amb dificultat, aquest format juntament amb innovacions posteriors com la ràdio i la televisió. Tots aquests mitjans han creat certs rols i paràmetres per al seu correcte funcionament i consum a través de l'experiència acumulada. Però el format digital, a part d'ésser un nou nat de qui encara n'esperem el creixement i definició de les seves característiques, no és res més que el fill dels seus antecessors ja que és capaç d'unir-los a través de la reproducció audiovisual, aportant un nou concepte revolucionari: la interactivitat.
Davant d'aquest repte no podem obviar el bagatge acumulat per les fórmules d'èxit de les “velles” tecnologies. Així, potser sí que la majoria dels lectors de mitjans digitals només llegeixen una petita part dels continguts i cal atraure'ls mitjançant titulars sintètics també adaptats als cercadors de la Xarxa; però no podem deixar de banda a qui prefereix les informacions extenses i precises amanides amb certes opinions doctes en la matèria. Doncs, l'excés de zel en la introducció d'enllaços -o hipervincles-, dissenys innovadors i efectistes amb menús mòbils pot fer perdre l'atenció d'allò que és fonamental: la informació veraç del periodista que t'explica la notícia de primera mà amb l'extensió precisa.
En definitiva, cal reivindicar els valors de la premsa tradicional. Aquesta potser és condemnada a la desaparició per les innovacions tecnològiques que permeten la lectura digital portàtil; però el que, tant mateix, l'està fent resistir l'envit, és la immaduresa dels nous mitjans de la Xarxa. Perquè molts cops l'embelliment superflu i l'excessiva concreció telegràfica no generen la identificació del lector amb l'informador i la confiança necessària; sobretot de qui ha estat acostumat a que li servissin 'un plat molt més gustós i abundant, davant una cuina moderna de petites racions massa preocupades per l'aparença'.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada