Ente todos.

Creo que ya podemos empezar a delimitar entre todos los puntos numerosos comunes que hay entre nuestras opiniones. En general, estamos bastante de acuerdo en cuanto a lo que es la usabilidad para nosotros. Como bien ha dicho nuestro compañero F.Prims, “queremos obtener la mayor cantidad de información en el menor tiempo posible, intentando crear impaciencia e inquietudes en el usuario”.

Pero, ¿cuáles son los aspectos realmente importantes que afectan a la usabilidad?; ¿qué hace que un usuario este satisfecho? Según lo que hemos estando acumulando entre todos, hay ciertas características claves que son de máxima importancia a la hora de valorar este criterio.

Creo que deberíamos empezar a intentar ordenarlos entre todos según la importancia que le damos a cada factor dentro del criterio.

Desde mi punto de vista, los factores positivos a seguir son, ordenadamente:

1. Atractivo: la primera impresión es definitiva.

2. Fácil acceso: estructura sencilla.

3. Simpleza visual: focalización.

4. Empatía: información adecuada al titular y lenguaje claro.

5. Facilidad de habituación: necesidad de “amateurismo”.

6. Buenas etiquetas en buscadores: no queremos ser invisibles en la red.

7. Personalidad y contundencia en el estilo: dejar huella en el usuario.

8. Buenos enlaces y referencias: dan información.

También hay ciertos aspectos que todos consideramos negativos:

1. El exceso de información: desorientación del tema principal.

2. Errores en los enlaces: alejan a los usuarios y son una pérdida de información.

3. Publicidad distrayente y spam.

4. Mala arquitectura: complejidad.

5. Falta de interacción con el usuario: fidelidad del usuario.

Espero que entre todos podemos ir re-definiendo esta lista-resumen que he intentado desarrollar a partir de las preguntas diseñadas por nuestras compañeras Ester Martinez y Judith Toronjo, entre otros.

Creo que sería bueno, en función a las indicaciones deEva, que fuésemos debatiendo que aspecto nos parece más importante a casa uno y el porqué. A ver si llegamos a limitar los criterios básicos a un Top 10 y podemos dejar claras las pautas a seguir para obtener la máxima usabilidad de un medio digital.

Quatre característiques bàsiques

En la línea de centrar-nos en redefinir les característiques per a valorar la interactivitat dels mitjans de comunicació, em fixo en alguns dels resums com els de la Marta Taberner o Elisabeth Coscojuela. En els següents quatre punts afegeixo el meu punt de vista sobre el ja comentat i procuro sintetitzar les característiques escollides amb la funció i el què aportaran per a convertir-se en bàsiques a l'hora de valorar els mitjans.

1) Intervenció en els continguts. Esencial per tal de no convertir el coneixement en quelcom dogmàtic i desactualitzat respecte als canvis que els temps produeixin sobre el seu context. La interactivitat, en aquest punt, ens aporta la possibilitat de donar entitat al coneixement, al contingut, fent-lo proper.

2) Espais de discussió. Imprescindibles per a generar hàbit interactiu, intercanvi d'opinions i trànsit de coneixement. Cal tenir-ne molta cura per a controlar la seva utilitat.

3) Mobilitat dels espais contingents. Aquest és un punt de vista particular, que caldrà matitzar. Llegint els punts sobre incorporació d'enllaços i introducció de recursos per a l'accessibilitat, em semblaven certament redundants. Ambdós tracten sobre apropar els continguts a l'usuari mitjançant espais externs al principal, i per això crec que és millor unificar-los sota un altre concepte. Serà imprescindible que el mitjà tingui aquestes característiques per a obrir més vies.

4) Dinamització de les formes. Necessàries les enquestes, qüestionaris i tot tipus de recursos per a expressar valoracions més enllà de les escrites. Maneres diferents d'interactuar que ajudaran a l'usuari a trobar la més adequada a sí mateix, facilitant una major interacció.

Christian Gómez Carlos

selecció de categories

Entre tots els companys s’han recollit diversos punts per valorar la interacció d’un mitjà. Crec que es convenient refinar aquests criteris, ja que després haurem de fer un formulari. Així, com a opció, podem puntualitzar:

• Continguts:

1. Possibilitat de seleccionar, modificar i intervenir amb els continguts
2. Relació de continguts d'idees gràcies a la incorporació d’enllaços usables que permetin la possibilitat de navegació a la xarxa.
3. Control que pot tenir l’usuari sobre el contingut.

• Participació:

1. Llibertat per participar i intercanviar experiències amb altres usuaris (fòrums o xats, llistes de correu obertes)
2. Possibilitat de transferència d'arxius i missatges

• Funcionament:

1. Introducció dels recursos necessaris per promoure l’accessibilitat de tots els usuaris.
2. Opció a la valoració i millora dels mitjans de comunicació digitals.
3. Demanda d’acció del producte a l’usuari.

Sonia Sánchez

L’arquitectura de la informació

Sintetitzant les diverses idees aportades al llarg d’aquesta setmana, podem dir que és imprescindible per valorar un mitjà de comunicació digital complir amb les característiques d’efectivitat, eficiència i satisfacció. Com que la usabilitat manca, d’uns aspectes fixes previs per valorar-ho, caldrà especificar el marc o context es produeix, així com l’objectiu genèric al que es faci referència. Actualment, l’eina HERA ens pot ajudar en l’anàlisi de la usabilitat d’un mitjà.

Per fer que un mitjà de comunicació digital sigui usable caldrà tenir en compte:

-A quin públic es dirigeix i dins de quin context

-tenir clar el missatge clau

-la facilitat d’ús dels programes

-la interacció entre persones i computadores

-si el contingut és accessible

-disseny adequat

-facilitat en la lectura: llenguatge clar i senzill

-facilitats per explorar

-títols significatius i subtítols

-posicionament web

-velocitat al descarregar pàgines

-distribució de pestanyes i vincles

-navegació amb enllaços

-llistes de control dels continguts

Per tant, s’ha assolit la capacitat de complir les tasques?(efectivitat) la quantitat de recursos utilitzats ha completat les tasques eficientment? (eficiència) I ha sigut bona l’actitud dels usuaris cap al mitja?(satisfacció)

Si es compleixen aquests requisits, l’arquitectura de la informació en el mitjà, podrem afirmar que és usable.

Mètodes d'Usabilitat

Existeixen diferents eines d’Usabilitat i Disseny centrades en l’Usuari. En aquestes eines s’estableixen quatre tipus de categories les quals comprenen diferents mètodes: Indagació, Inspecció, Test i Tècniques relacionades. 

-Mètodes d’indagació. Una primera categoria per a la classificació dels mètodes clàssics d’Usabilitat és la d'indagació. La identificació de requeriments, tant els de l'usuari com els de el nostre producte, són indispensables en una etapa primerenca d'un procés de desenvolupament que culminarà en la satisfacció d'una necessitat de l'usuari, qui amb eficiència i efectivitat haurà de realitzar les funcions que aquest producte li ofereix. Per tant, inicialment, cal descobrir i aprendre, cal generar idees de disseny, i va a resultar d'especial interès que les metodologies a aplicar en una primera fase proporcionin informació sobre la Usabilitat d'un producte que encara no s'ha començat a fabricar. A dins trobem l’aproximació contextual, l’aproximació per grups, l’aproximació individual, la participació remota, la generació d’idees i els mètodes d’observació experta.

-Prototipat i categorització. L'aplicació de la tècnica de prototipus és fonamental en el desenvolupament i l’implementació dels mètodes per a la inspecció i test d'un producte, atès que, habitualment, no serà el producte final el que se sotmeti als diversos experiments, sinó un prototip del mateix amb unes determinades característiques, en virtut de les quals s'enfocaran els mètodes en una adreça concreta. En definitiva, es tracta d'una qüestió indispensable, present fins i tot en certs mètodes contextuals posat que la versió prèvia d'un producte pot constituir una forma de prototip per a la nova generació. D'altra banda, els mètodes de categorització que se citen, i després la seva connexió amb l'ampli i complex món de la qualitat, tan sols recorden la necessitat d'una planificació meticulosa que ens ha obligat a parlar moltes vegades d'etapes de pre-disseny: Prototipus, segons la funcionalitat reproduïda, segons la fidelitat de la reproducció d’interfase, altres tècniques de prototipus, prototipus ràpid, prototipus per vídeo i mètodes de categorització.

-Mètodes d’inspecció. Inspeccions: Formals d’Usabilitat. Els inspectors recorren meticulosament a les tasques amb els propòsits i objectius dels usuaris en ment, de forma similar als passejos cognitius , si ben l'èmfasi radica menys en la teoria cognitiva i més en la troballa d'errors. Avaluació heurística: L'Avaluació Heurística és una variant de la Inspecció de  la Usabilitat on els especialistes jutgen si cada element de la interfície d'usuari segueix els principis d’Usabilitat establerts. Passejos cognitius: deriven de les anàlisis cognitives i reben aquest nom perquè l'especialista que realitza la sessió recorre un escenari de tasques determinat com hauria de fer-ho un usuari tipus. Llistat de comprovació: Les tècniques més característiques són les guies de Comprovació que ajuden a assegurar que els principis d’Usabilitat siguin considerats en un disseny. I altres perspectives: Una perspectiva més participativa es planteja amb l'Avaluació Cooperativa, sent la participació de l'usuari més manifesta, ja sigui com a usuari expert, usuari convencional o usuari LCU (Least Competent User o Usuari menys Competent). 

-Mètodes de test: Protocols d’expressió de l’usuari, realització de mesures i variants del test d’Usabilitat clàssic. Es pot aconseguir una aproximació apropiada a les necessitats de l'usuari, es poden contemplar l'existència de múltiples contextos de treball, es pot, també, fer de l'usuari parteix del procés de disseny en una fase d'avaluació o inspecció, però existeix algun mètode per detectar l'origen dels problemes d’Usabilitat?
El test d’Usabilitat desenvolupa experiments per obtenir informació específica sobre un disseny.

Examen d'una web

Fent referència a la publicació Normes clau de la usabilitat (d’Imma Rodríguez) podríem establir un examen o enquesta per avaluar si una web és usable o no.

Les preguntes que es farien als usuaris serien:

1. Visites primer aquesta web quan necessites una informació relacionada amb el tema d’interès?

2. La web és ràpida, fiable, senzilla i directa?

3. Trobes que és una web segura?

4. Confies en la web?

5. Et sents còmoda en la web quan navegues per ella? És a dir, trobes fàcilment allò que busques?

6. Les conclusions de la informació cercada estan al principi?

7. Hi ha molta informació, promocions, etc., irrellevants que poden distreure’t en la teva recerca i fer-te perdre el temps?

8. Estàs satisfet amb els continguts de la web?

9. Diries que la informació està distribuïda de forma clara i ordenada?

10. Recomanaries l’ús d’aquesta web?

Les respostes serien tancades: algunes en escala Lickert, i d’altres amb un simple si, no, ns/nc, per tal de poder recollir fàcilment la informació que proporcionen els usuaris i avaluar ràpidament la usabilitat de la web en qüestió.

Caldria establir un criteri de puntuació per a cada pregunta per poder donar una nota global a la web, la qual podria ser sobre 10, ja que és l’escala amb la qual la gent està més acostumada a treballar .

Finalment, podríem afegir una onzena pregunta, per tal de comparar la percepció individual dels usuaris amb la percepció global de tots aquests:

11. Puntua del 0 al 10 com de fàcil, agradable, atractiva, ràpida, eficient i eficaç trobes que és la web.

FONT: Usabilidad en la web

L'èxit a través de la comunitat

L'aportació de la visió de diferents usuaris i la interacció entre les persones que generen continguts en un mitjà, el doten de vida més enllà del que disposen els mateixos creadors. Així, tot i les diferents temàtiques que pot suportar el format digital, sempre és positiu que qui hi acudeix pugui aportar i ajudar a construir-lo, donant lloc a una comunitat.

Eduardo Manchón (cofundador de Panoramio) defineix les característiques que porten a l'èxit a una web tenint en compte la usabilitat adequada en les diferents fases de creixement i expansió. En primer lloc, i com ja s'ha apuntat en aportacions d'altres companys i companyes, cal que l'objectiu genèric sigui clar des d'un principi, per poder atreure a un públic concret.

La interacció i la funcionalitat excessiva, així com el desenvolupament corporativista, poden generar rebuig en el públic potencial. Cal una certa dosi d'amateurisme des d'un principi per tal de que qui hi participi pugui sentir-se part d'un projecte comú. Doncs, hem d'anar adaptant la nostra comunitat a les diferents necessitats que es generin a través del creixement; ja que massa departamentalització quan el nombre d'usuaris és reduït pot portar-nos a la dispersió de la poca audiència inicial.

Per tal de crear la massa crítica que produeixi el creixement de l'audiència no podem abusar de la pedanteria en el disseny, ni de l'abús en la repressió de la introducció de continguts que no creiem adequats, ja que poden desembocar en un esnobisme contraproduent. Però, per altra banda, dins la simplicitat també hem de saber crear els espais per tal de que la gent aporti les seves senyes pel contacte directe d'usuaris (enllaços als seus blocs, correu...), evitant la barreja d'informació innecessària i permetent que l'accés a contingut d'interès sigui ràpid i senzill.

Cal anar amb molt de compte amb els canvis radicals en el format, ja que amb variacions massa brusques poden trencar la rutina dels nostres usuaris, perjudicant la impressió que tenen del mitjà.

És important, també, la comunicació externa amb l'usuari, més enllà de la web, a través de l'enviament de correus; per tal de que estigui informat de comentaris que es facin a la seva aportació, i aconseguint el retorn i la seva fidelització. Però sempre evitant l'spam.

Fins i tot, hem de deixar que la mateixa comunitat que es generi a l'entorn del mitjà pugui autoregular-se, creant voluntariat pel control de continguts i adequacions a diferents llenguatges.

En definitiva, cal generar sentiment de pertinença al mitjà, perquè aquest adquireixi vida pròpia, sent conscients que hi haurà cert moment en que parcialment escaparà del nostre control.

Font: Conferència d'Eduardo Manchón sobre Usabilitat i Disseny.

Contingut amb referències

Tal com han dit en Carlos i en Javi el contingut ha de ser original i per tant si una noticia és copiada d'algun lloc ha de estar la seva font referenciada.

Com podem veure a internet hi ha moltes notícies, però també n'hi ha moltes que són copiades i no tenen cap tipus de referència.
Si naveguem per internet no és difícil trobar moltes pàgines amb la mateixa notícia o article i veure que no hi ha cap tipus de referència.

En molts països això es considera un delicte i està condemnat per la justícia, ja que es considera que s'està robant al propietari de la informació.

Com a exemple aquí deixo constància de dos articles sobre Karl Marx idèntics. El de la BBC referenciat i el de terra que només fa referència a la BBC però no consta en cap moment l'autor de l'article:
Karl Marx Terra
Karl Marx BBC

Concreció legislativa

Donades les definicions anteriors està clar que abordar la Usabilitat implica també revisar una sèrie d’aspectes relacionats amb l’ús i la manera en què les persones es relacionen amb els sistemes que se’ls ofereixen. Aquests aspectes influents en la Usabilitat que ajuden als usuaris a complir amb les seves tasques de la millor forma possible tenen uns factors que cal comprovar i revisar. La Facilitat d’aprenentatge, la facilitat d’eficiència i ús, la facilitat per recordar com funciona, freqüència i gravetat dels errors i, per últim, la satisfacció subjectiva dels usuaris. 

D’altra banda, no només ens trobem amb les directrius i característiques genèriques de la Usabilitat i l’accessibilitat, sinó que també existeixen diverses disposicions legislatives en las quals no tan sols es recomana sinó que també hi ha obligacions pel que fa a l’accessibilitat i la disponibilitat d’informacions bàsiques. Com per exemple, la llei 34/2002 de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic indica a l’article 10 que “el prestador de serveis de la societat de la informació estarà obligat a disposar dels mitjans que permetin accedir per medis electrònics, de forma, permanentment fàcil, directa i gratuïta, a la següent informació: a) Nom o denominació social, residencia,  [...] i qualsevol altra dada que permeti establir amb ell una comunicació social i efectiva”. 

A més, la Llei de l’accés electrònic dels ciutadans als Serveis Públics senyala a l’article 34 uns criteris per a la gestió electrònica i cita explícitament al Usabilitat, l’accessibilitat i la necessitat de realitzar dissenys i redissenys dels sistemes i aplicacions informàtiques partint dels principis i pràctiques que deriven de l’exercici de les mateixes: “L’aplicació dels mitjans electrònics a la gestió dels procediments, processos i serveis anirà sempre precedida de la realització d’un anàlisis de redisseny funcional i simplificació del procediment, procés o servei...”.

ONLINE - OFFLINE

Una de les característiques més innovadores dels nous mitjans de comunicació és la instauració d'una modalitat comunicativa no permesa als mitjans de comunicació tradicionals, la comunicació interactiva. D'aquesta forma, podem parlar de dos tipus d'interactivitat, com a comentat la Silvia Valdivia;

1. Interactivitat Online: És aquella que és presenta a través d'Internet, és a dir, utilitza una connexió en xarxa, que la diferencia de les altres.
2. Interactivitat Offline: Tots els altres mitjans de comunicació que no operen per Internet ( TV, diari, radio,...)

 Aquesta interactivitat Online, conté varis elements interactius que la diferencien d'altres mitjans de comunicació i que permeten als usuaris participar-hi, així podem parlar de:

1. Fòrums: Una de les modalitats més importants de participació, ja què permet a l'usuari escriure directament al contingut de la web.
2. Llibre de visites: Permet recollir comentaris sobre les sensacions dels visitants.
3. Formularis de contingut: Útil per a webs de caràcter informatiu, divulgatiu o literari, permet al visitant enviar les seves obres personals i que aquestes estiguin publicades a criteri de la pàgina web.
4. Xat: La conversació en línea i en temps reals amb altres usuaris de la xarxa.
5. Llistes de correu obertes: Permet a un usuaris subscrit enviar un determinat missatge que s'emetrà als altres usuaris subscrits.
6. Vídeos i Fotos: A través de la tecnologia Quicktime VR (creada per "Apple Computer"), es pot visualitzar en temps real vídeos i fotos.
7. Animacions: Shockwave és una nova tecnologia que ha permès visualitzar animacions multimèdia interactives, amb so i sorprenents efectes.
8. Javascript: És un llenguatge de programació interpretat, similar al Java, però amb major flexibilitat i senzill. Ens permet afegir "cookies", controlar accessos amb contrasenya, optimitzar el navegador,...

La periodicitat del contingut

Tal i com ha comentat el nostre company Javi Medina a la seva publicació “Originalitat i periodicitat del contingut”, un aspecte molt important i que fa referència al nostre criteri a analitzar, és la periodicitat amb la que es renova el contingut de les pàgines web, per tant centraré aquesta publicació en aquest aspecte.

Per començar, hem de tenir en compte que la periodicitat amb la que es deu actualitzar el contingut d’una pagina web, dependrà del tipus del que aquest sigui. Hem de tenir present que hi ha pàgines webs que contenen un contingut de tipus dinàmic, i per contra, altres que el contingut que presenten és més estàtic, aquesta diferència fa que hi hagi pagines que estiguin sent contínuament actualitzades i d’altres que no.

Si ens centrem en les pàgines web que compleixen la funció de mitjans de comunicació digitals, està clar que la periodicitat és un dels elements més importants i en molts casos serà un dels factors que determini la seva qualitat, així com el nivell de seguiment per part dels usuaris. Si la principal finalitat que té una pàgina web és informar sobre el què passa en cada moment, és indispensable fer arribar la informació de manera puntual i el màxim possible actualitzada, per tant requerirà d’un renovament constant, permanent i freqüent del seu contingut.

Val a dir, que en aquelles webs en les quals l’usuari pugui interactuar amb elles de forma directa, moltes vegades serà ell mateix qui establirà la freqüència d’actualització del contingut de la pàgina web, en són un exemple els espais webs on es dóna cabuda a generar debats entre els usuaris, així com també els blogs.

El contenido, original y objetivo

Gran parte del contenido de Internet es una copia, algunas veces de forma robada, otras con consentimiento del autor original, mediante el uso de licencias. Los medios digitales de comunicación utilizan estas licencias para informar de noticias en sus páginas web, muchas de ellas proceden de agencias de información como EFE o Reuters.

El uso de estas noticias de terceros puede ser efectivo para comunicar una noticia con la mayor rapidez posible, pero para distinguirse de otros medios el periodista debe añadir algo de contenido propio, incluso su opinión si no se pretende ofrecer una mera información. El contenido original determina la línea editorial de cada medio de comunicación digital.

Otro de los aspectos importantes del contenido es su veracidad, como bien apunta Adrià Rodriguez, en Internet existen los medios suficientes como para poder contrastar la información del contenido que recibimos. Por tanto, considero que un buen medio de comunicación digital es aquel que aporta una información veraz y contrastada.

Un medio de comunicación debe ser objetivo para ser un medio de calidad, aún así siempre es interesante que expertos den su punto de vista sobre la noticia. La objetividad del medio no debe estar reñida con la opinión del propio periodista, siempre y cuando se vea clara la diferencia entre noticia y opinión.

"Carlos Domingo"

La importància de la usabilitat

Al llarg dels anys, s’han establert una sèrie de principis pel que fa al disseny en enginyeria d’usabilitat que han tingut com a conseqüència:

- Una reducció dels costos de producció: els costos i temps de desenvolupament total poden ser reduïts evitant el “sobredisseny” i reduint el nombre de canvis posteriors requerits en el producte

- Una reducció dels costos de manteniment i recolzament: els sistemes que tenen facilitat en el seu ús requereixen menys entrenament, menys suport per a l’usuari i menys manteniment.

- Una reducció dels costos d’ús: els sistemes que millor s’ajusten a les necessitats de l’usuari milloren la productivitat i la qualitat de les accions i les decisions. Els sistemes més fàcils d’utilitzar redueixen l’esforç i fan que els treballadors facin més tasques alhora. Per contra, els sistemes difícils d’utilitzar disminueixen la salut, el benestar i motivació dels usuaris; i pot incrementar l’absentisme. Aquests sistemes provoquen pèrdues en els temps d’ús i no són explotats en la seva totalitat en la mesura que l’usuari perd l’interès en l’ús de les característiques avançades del sistema

- Millora en la qualitat del producte: el disseny centrat en l’usuari és un producte de major qualitat d’ús, més competitius en un mercat que demanda productes fàcils d’utilitzar.

A què fa referència la usabilitat?

Com ja s'ha dit dit anteriorment, la usabilitat fa referència a la rapidesa i facilitat amb la qual les persones duen a terme les seves tasques. a través de l'ús de l'objecte d'interès, idea en la qual descansen els següents punts. Així doncs, la usabilitat és:

- Ampli coneixement del context d'ús. Les persones utilitzen els productes per a incrementar la seva productivitat. Els productes dels que parlem, es consideren fàcils d'aprendre (l'usuari ha de dedicar-hi poc temps), i tenen un èxit per predir la acció apropiada que cal portar a terme.

- Aproximació a l'usuari, és a dir, enfocament de l'usuari. Per a desenvolupar un producte d'ús, s'ha de conèixer, entendre i treballar amb les persones que representen als usuaris actuals o potencials del producte.

- Cal que el producte satisfaci les necessitats de l'usuari. Hem de relacionar els conceptes d'usabilitat, productivitat i facilitat.

- Els usuaris són els que determinen que un producte és fàcil d'utilitzar (mai són els dissenyadors d'aquest).

M'agradaria afegir, que la usabilitat està estretament relacionada (com ja es va veure en altres comentaris) amb la "findability". Aquest concepte es fa referència a la facilitat que té l'usuari de trobar a la pàgina web allò que busca. Un altre terme relacionat amb la usabilitat, és la accessibilitat; això permet que persones amb discapacitat puguin accedir sense cap mena de problema al espai web (de la mateixa manera que un altre usuari). I per últim, utilitat: si s'ha satisfet o no les necessitats de l'usuari.

Imma Rodríguez Rios

Originalitat i periodicitat del contingut

Internet està ple d’informacions copiades, el que fa que una mateixa aparegui per tot arreu. Davant d’això, s’ha de saber si allò que proporciona un mitjà online és contingut original o prové de tercers, normalment d’agències. La manera de saber-ho és fixar-se en qui firma la informació.

També és important saber la periodicitat d’una pàgina, és a dir, cada quant es renova. Això permet saber si el mitjà realment treballa amb l’actualitat al minut. Si és així, les informacions que ocupen els llocs més rellevants de la pàgina canvien constantment de posició.

Com ha comentat el Carlos, els mitjans online cada vegada incorporen més els vídeos per informar. Tot i així, cal saber si aquests vídeos són propis o bé n’utilitzen de fets per altres, com per exemple extraient-los de Youtube. D’altra banda, les fotografies poden servir com informació per si mateixes. És el cas de les galeries de El País, on només hi ha fotografies acompanyades d’un text curt. És interessant saber si els mitjans opten també per aquest tipus de comunicació més visual.

En la línia del que ha dit la Ingrid, cal tenir en compte com està presentada i redactada la informació (la redacció és extrapolable a la locució als materials audiovisuals). S’ha de seguir un registre adequat i emprar paraules claus així com evitar l’excés, que pot confondre i avorrir el lector.

Com ha de ser un mitjà interactiu?

Com a recull important de les idees que han citat els meus companys per a poder dir com és i quines característiques importants té un mitjà interactiu,
podríem dir que:

• La possibilitat de seleccionar, modificar i intervenir amb els continguts, com per exemple, a través dels blocs o les wikis: interacció a mode de diàleg entre ordinador i usuari.

• Llibertat per participar i intercanviar experiències amb altres usuaris: l'existència d’espais de discussió com els fòrums o xats.

• La introducció dels recursos necessaris per promoure l’accessibilitat de tots els usuaris.

• Opció a la valoració i millora dels mitjans de comunicació digitals.

• Relació de continguts d'idees gràcies a la incorporació d’enllaços usables que permetin la possibilitat de navegació a la xarxa.

• Possibilitat de transferència d'arxius i missatges: flux de missatges de forma multi-direccional, diàleg entre contingut i usuari que es pot donar de forma oberta a tothom o només a part dels usuaris

• El control que pot tenir l’usuari sobre el contingut.

• La demanda d’acció que efectua el producte a l’usuari.

Com ser un bon dissenyador

Ara que ja sabem amb bastant precisió què és la usabilitat, ens hem de centrar en com fer que aquesta sigui màxima. Varis companys han anat comentant les característiques que afecten el nostre criteri, però jo em centraré en el disseny. A continuació, doncs, tenim què s’ha de tenir en compte a l’hora de dissenyar una bona pàgina web:

- Disseny visual: és un punt importantíssim, perquè és el que es veu. Encara que la informació que proporcioni la web sigui molt bona, un disseny dolent fa que es perdi utilitat i que potser no es torni a recórrer a aquesta pàgina. Una presentació simple però elaborada, ordenada, amb l’ajuda de colors per a destacar alguns trets, amb imatges, etc., fa molt més agradable per l’usuari l’ús de la web.

- Programació i utilitats: és el que no es veu, però no per això deixa de ser important. A partir d’una correcta programació es fa possible un bon funcionament de la web. Segons el que es programi i com es programi, els usuaris podran fer més o menys coses dins la pàgina.

- Navegabilitat i accessibilitat: es refereix a com de fàcil és accedir a les coses que l’usuari desitja. Per tant, és un punt clau per aconseguir la satisfacció d’aquest. A vegades, però, resulta massa fàcil accedir a llocs on l’usuari no desitja entrar, tal i com es comentava a la publicació Inversors i publicitat intrusiva (de Miguel Gallego), la qual cosa resulta molest i gens satisfactori pel visitant.

- Optimització per a motors de recerca: s’ha d’intentar que la nostra pàgina web aparegui de les primeres en els buscadors quan un usuari esta cercant informació relacionada amb el tema que tracta la nostra web. Potser és el punt que més s’allunya en referència a la usabilitat, però trobo que és interessant per fer-hi un petit esment, ja que per tal d’aconseguir aquest propòsit haurem de fer que la nostra web sigui la millor, i per tant, és aquí on rau la connexió amb la usabilitat.

FONT CONSULTADA: Disseny de pàgines web